Va néixer al
25 d'octubre del
1881, a Màlaga. La seva mare era Maria Picasso López i el seu pare José Ruiz Blasco, i era professor de l'Escola de Belles Arts i conservador del museu local.
[4] Tenia dues germanes (Dolores (1884-1958) i Concepción (1887-1895)), a més d'un germà que es creu que va morir molt petit, si bé no se sap del cert si va existir realment.
Als 8 anys va fer la seva primera obra. En aquesta època signava les seves obres com a
Ruiz Blasco. Poc després, el
1891 el seu pare troba feina a
La Corunya i hi marxa a viure amb tota la família on Picasso es matricula a l'Escola Provincial de Belles Arts.
Des de 1898, va signar les seves obres com "Pablo Ruiz Picasso", més tard com "Pablo R. Picasso", i només com "Picasso" des de 1901.
Abandonada la idea de Madrid i la còpia dels grands mestres, el febrer de 1899 estava altre cop a
Barcelona, on freqüentava la taverna
Els Quatre Gats, insignia del moviment modernista i on va exposar dibuixos per primera vegada. Aquí entra en contacte amb altres artistes com
Carles Casagemas,
Jaume Sabartés i
Ramon Casas. En aquest ambient Picasso va entrar en contacte amb el pensament
anarquista implantat a Barcelona. La misèria dels barris baixos de Barcelona, els soldats malalts i ferits que tornaven a Espanya després de la desastrosa
Guerra d'Independència cubana, varen crear un ambient propici per la violència social que sens dubte va marcar, a un nivell individual i moral més que no pas polític, la sensibilitat de Picasso i que es pot apreciar en certs dibuixos realitzats entre 1897 i 1901:
El presoner,
Un miting anarquista.Va tornar a
Barcelona el juny de 1898, malalt d'
escarlatina i es va traslladar a
Horta de Sant Joan), el poble del seu amic
Manel Pallarés, amb qui munta el seu primer estudi de pintura. En aquesta estància, Picasso es va retrobar amb les arrels primordials del país i amb un cert retorn a la natura, més en consonància amb l'ideari modernista, el que constituí un dels primers episodis "primitivistes" de la seva carrera.
En aquesta mateixa època exposa també per primera vegada a la històrica
Sala Parés del carrer Petritxol.
EL 1902 se'n lliura del servei militar pagant dues mil
pessetes que li va deixar el seu oncle.
El Guernica:
El Guernica estava situat en una de les parets principals del pavelló d'Espanya, compartint espai amb obres com la
"Font del mercuri" d'
Alexander Calder, una escultura d'
Alberto Sánchez,
El segador de
Joan Miró -actualment exposada a la
Fundació Miró de Barcelona- i treballs d'altres artistes de renom. A part d'obres d'art, també s'exhibien cartells propagandístics de l'època i fotos que mostraven la situació del conflicte a Espanya.
Los tres músicos:
Dins de l'extensa producció artística del geni malagueny trobem el cubisme sintètic com a culminació dels seus experiments cubistes, basats en la composició d'escenes basades en superposicions de plànols de color que generen figures més o menys recognoscibles.
En els Tres Músics, Picasso compon l'escena situat a tres figures assegudes i disposades una al costat de l'altra. Per conformar les figures, primer les descompon en formes simples acolorides, que situades una al costat de l'altra ens permeten fer fàcilment recognoscible la figura.
Retrato de Dora Maar:
Dora Maar va contribuir decisivament a encoratjar la consciència política de Pablo Picasso, i la companya afectiva del pintor durant el període de realització del Guernica. La relació d'ambdós va ser tumultuosa, però probablement la més propera i còmplice que el malagueny hagi mantingut amb una dona.
Picasso va realitzar, almenys, quatre tipus diferents de retrats de Dora Maar. Al pertanyent al Museu Reina Sofia, el cap de Dora Maar apareix lleugerament girada cap a un costat, amb la cabellera solta i mirant desafiant l'espectador amb els seus grans ulls, alguna cosa extraviats, que semblen delatar la seva propera demència, en una mirada reveladora així mateix d'els tràgics esdeveniments viscuts per aquesta apassionant dona.
