Puedes ver las 10 caras en el arbol?

Tipus de textures.

TIPUS DE TEXTURES

Les textures es poden ser de 4 tipus:

a) Textures Naturals:Es presenten en la superfície d'elements de la natura: l'escorça d'un arbre, la pella d'un rinoceront, la pell d'un melocotó, la terra seca, ets...

                      

b) Textures Artificials: Són les creades per l'home, sigui manualment o per mitjans mecànics:un teixit de llana suau, u nvidre...
Les textures artificials tenen l'origen natural i han estat modificats per l'home, edquirint nover qualitats tàctils i visuals.Aquesta textura n'imita de la natura.

                    

c) Textures tàctils: Les textures tàctils són les que es perceben per mitjà del tacte  i la vista.Quan toquem i observem la superfície dels objectes, perceben si té relleu i si és suau, aspra o rugosa.


 
            

d) Textures visuals o gràfiques: Són la representació de les textures tàctils per mitjans gràfics com són la pintura, la fotografia, etc... És per això que només les podem apreciar pel sentit de la vista.

             

Picasso

Va néixer al 25 d'octubre del 1881, a Màlaga. La seva mare era Maria Picasso López i el seu pare José Ruiz Blasco, i era professor de l'Escola de Belles Arts i conservador del museu local.^[4] Tenia dues germanes (Dolores (1884-1958) i Concepción (1887-1895)), a més d'un germà que es creu que va morir molt petit, si bé no se sap del cert si va existir realment.

Als 8 anys va fer la seva primera obra. En aquesta època signava les seves obres com a Ruiz Blasco. Poc després, el 1891 el seu pare troba feina a La Corunya i hi marxa a viure amb tota la família on Picasso es matricula a l'Escola Provincial de Belles Arts.

El 1897, va presentar el llenç Ciència i Caritat a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. Durant l'estiu, va passar les vacances a Málaga, on va pintar paisatges i curses de braus.

Des de 1898, va signar les seves obres com "Pablo Ruiz Picasso", més tard com "Pablo R. Picasso", i només com "Picasso" des de 1901.

Abandonada la idea de Madrid i la còpia dels grands mestres, el febrer de 1899 estava altre cop a Barcelona, on freqüentava la taverna Els Quatre Gats, insignia del moviment modernista i on va exposar dibuixos per primera vegada. Aquí entra en contacte amb altres artistes com Carles Casagemas, Jaume Sabartés i Ramon Casas. En aquest ambient Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista implantat a Barcelona. La misèria dels barris baixos de Barcelona, els soldats malalts i ferits que tornaven a Espanya després de la desastrosa Guerra d'Independència cubana, varen crear un ambient propici per la violència social que sens dubte va marcar, a un nivell individual i moral més que no pas polític, la sensibilitat de Picasso i que es pot apreciar en certs dibuixos realitzats entre 1897 i 1901: El presoner, Un miting anarquista.Va tornar a Barcelona el juny de 1898, malalt d'escarlatina i es va traslladar a Horta de Sant Joan), el poble del seu amic Manel Pallarés, amb qui munta el seu primer estudi de pintura. En aquesta estància, Picasso es va retrobar amb les arrels primordials del país i amb un cert retorn a la natura, més en consonància amb l'ideari modernista, el que constituí un dels primers episodis "primitivistes" de la seva carrera.

En aquesta mateixa època exposa també per primera vegada a la històrica Sala Parés del carrer Petritxol.

A partir de 1900 Picasso va fer algunes anades a París. Allà va mantenir amistats amb molts artistes del moment, com André Breton, Max Jacob, Guillaume Apollinaire, Henri Matisse i Gertrude Stein. També va entrar en contacte amb l'obra de Toulouse-Lautrec, Cézanne i d'altres i començà a fer exposicions. En una d'aquestes estades a París el seu amic Carles Casagemas se suïcida per amor. Es diu que aquest fet portà Picasso al seu període Blau.

EL 1902 se'n lliura del servei militar pagant dues mil pessetes que li va deixar el seu oncle.

Durant la Primera Guerra Mundial, Picasso coneix la ballarina Olga Koklova, i es casen el 1918 a la Església d'Alexandre Nevski.Posteriorment va conèixer Marie Thérèse Walter, que va ser la seva següent esposa, amb qui va tenir una filla el 1935, que es diu Maya.

Políticament, Picasso es declarava pacifista i comunista, i fou membre del Partit Comunista Francès fins a la seva mort. Durant la Guerra Civil Espanyola participà en nombrosos actes de suport al govern legítim de la República.

El 1962 fou galardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.

El 1963 es va inaugurar a Barcelona el Museu Picasso. La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el nomenà membre d'honor el 1970.

Va morir el 8 d'abril de 1973 a Mougins, Provença, als 92 anys.

  

El Guernica:

Aquest quadre tot i que l'Exposició Universal de 1937 es va inaugurar el 24 de maig, el pavelló espanyol, dissenyat per Josep Lluís Sert amb l'ajut de Luis Lacasa, no es va inaugurar fins el dia 12 de juliol. Quan el quadre va ser exposat per primera vegada, el 12 de juliol de 1937, va suscitar tot tipus de reaccions i una gran polèmica.

El Guernica estava situat en una de les parets principals del pavelló d'Espanya, compartint espai amb obres com la "Font del mercuri" d'Alexander Calder, una escultura d'Alberto Sánchez, El segador deJoan Miró -actualment exposada a la Fundació Miró de Barcelona- i treballs d'altres artistes de renom. A part d'obres d'art, també s'exhibien cartells propagandístics de l'època i fotos que mostraven la situació del conflicte a Espanya.

 Los tres músicos:

Dins de l'extensa producció artística del geni malagueny trobem el cubisme sintètic com a culminació dels seus experiments cubistes, basats en la composició d'escenes basades en superposicions de plànols de color que generen figures més o menys recognoscibles.

En els Tres Músics, Picasso compon l'escena situat a tres figures assegudes i disposades una al costat de l'altra. Per conformar les figures, primer les descompon en formes simples acolorides, que situades una al costat de l'altra ens permeten fer fàcilment recognoscible la figura.

Retrato de Dora Maar:

Dora Maar va contribuir decisivament a encoratjar la consciència política de Pablo Picasso, i la companya afectiva del pintor durant el període de realització del Guernica. La relació d'ambdós va ser tumultuosa, però probablement la més propera i còmplice que el malagueny hagi mantingut amb una dona. 

Picasso va realitzar, almenys, quatre tipus diferents de retrats de Dora Maar. Al pertanyent al Museu Reina Sofia, el cap de Dora Maar apareix lleugerament girada cap a un costat, amb la cabellera solta i mirant desafiant l'espectador amb els seus grans ulls, alguna cosa extraviats, que semblen delatar la seva propera demència, en una mirada reveladora així mateix d'els tràgics esdeveniments viscuts per aquesta apassionant dona.